L’estrès és una resposta adaptativa de l’organisme davant diferents estímuls interns, externs o ambientals. Aquesta reacció no és negaiva, ja que ens ajuda a fer front a diferents situacions. El què és negatiu és no tenir els recursos necessaris per controlar l’estrès.
Es considera que una persona està en situació d’estrès quan ha de modificar la seva conducta sense tenir els recursos adeqüats per dur a terme aquests canvis. Per això l’estrès es pot manifestar de formes molt diverses, per que depèn de la interacció entre l’individu i els estímuls que provoquen els canvis.
Quan l’estrès apareix, es produeix en la persona una activació fisiològica, cognitiva i conductual que suposa un desgast; per tant, si aquesta situació es produeix de forma continuada –o de forma molt intensa-, pot provocar trastorns físics i psico-emocionals (com per exemple elevacions de la pressió arterial, úlceres d’estomac, ansietat, depressions...).
De la mateixa forma que l’estrès en si no és negatiu, les causes que el poden causar tampoc ho són, ja que situacions positives com el naixement d’un fill o viure en parella poden generar el mateix estrès que circumstàncies negatives com, per exemple, la pérdua d’un èsser estimat.