|
Per afrontar-los és important, per una banda, intervenir en les causes de patiment
que originen estrès crònic i, per l’altra, alliberar les tensions acumulades, a nivell físic, mental i emocional.
Aquestes característiques determinen la necessitat de revisar el concepte de salut i d’atenció a les persones, ja que, si només
es planteja un abordatge sobre les tensions físiques, però no es contempla l’ intervenció sobre la causa que ha originat aquesta
tensió, s'assoleix una millora temporal de la símptoma física, que tornarà a aparèixer si no es generen canvis en la causa que
l’estava desencadenant. Fent una revisió de la definició de Salut, més universalment acceptada, aquesta s’entén com l’estat de complert benestar físic, mental i social i no només l’absència de malaltia. Tanmateix, aquesta definició, no contempla els elements emocionals (la capacitat de la persona d’establir relacions satisfactòries i igualitàries, la motivació cap a la pròpia existència, l’autoestima,…) i d’adaptació al medi (la capacitat de canviar i contribuir constructivament en el seu ambient físic i social) els quals són factors essencials en aquest tipus de trastorns. Cal doncs plantejar un nou concepte de Salut i un model transversal d’atenció que asseguri una intervenció a tots els nivells de la persona, en cada moment i circumstància que l’estigui afectant. Treballant de manera multidisciplinària i integrant, models formals i no formals, per donar resposta als estímuls estressants (psicoteràpia, counselling, educació per l’adquisició d’habilitats socials i conducta assertiva,…) i a la tensió acumulada (atenció mèdica, adquisició hàbits saludables, tècniques de respiració i relaxació, dansateràpia, musicoteràpia,…) → |